Skip to content

Tot segueix igual

Octubre 11, 2012

Un any llarg sense escriure ni penjar res al bloc em dona avui per escriure una llarga reflexió.

En aquest període de temps el món ha patit canvis, positius i negatius, i una paraula ha sobresortit per damunt de la resta: crisi. El món educatiu no s’escapa d’aquesta crua realitat i com en tots els altres àmbits ens en ressentim.
Si ens remuntem uns anys enrere, més o menys cap allà el 2007, les escoles començaven a nodrir-se de noves tecnologies com les PDI (pissarres digitals) netbooks, càmeres de vídeo, càmeres de fotos i d’altres artefactes que no eren aparells però han estat i són molt importants com les planes web, els blocs, wikis, fòrums, moodles i tot el relacionat amb la web 2.0.
Des del govern i més concretament aquí des del departament d’ensenyament, regit aquells llavors pels socialistes, van abastir en molts milions d’euros d’aparells tecnològics a totes les escoles de Catalunya amb el famós catàleg TIC, posteriorment anomenat Pla EDUCAT (amb CIU al govern). Es movien per Internet grans xarxes docents com Internet en el aula, on es trobaven un munt de mestres que exposaven, debatien, compartien i aprenien noves coses relacionades amb les TAC.

Semblava que l’escola anava cap a un altre camí, es parlava de l’escola digital, l’escola 2.0, l’ordinador a dins de la motxilla de l’alumne i el llibre digital, passant a millor vida, el bolígraf i el llibre de text.  Ja es veia les TAC no com un complement en l’aprenentatge, sinó una metodologia d’aprenentatge molt atractiva i que podia aplicar-se totes les àrees del coneixement.

Com en tota tendència hi havia molts partidaris i detractors, gent que li feia por i gent molt entusiasmada i disposada a aprendre i invertir les hores que fes falta per ser mestre digital i actiu.

Tot això era molt maco i els mestres que ho hem pogut viure d’aprop aquesta evolució de l’escola 2.0 ho hem gaudit, tot i que sembla que ara per ara ha quedat en el no res.
La paraula citada abans crisi, més segurament un problema de plantejament inicial en la implantació d’aquesta metodologia ha portat a pràcticament tallar de soca rel aquest món.

No vull ser pessimista, i se que molts mestres gaudeixen amb les TAC, gestionant els seus espais, blocs, les PDi en les diferents àrees, però costarà tornar a aixecar aquest moviment 2.0 que hi havia fa 4-6 anys i que comptava amb el recolzament de tothom, o gairebé, però ara per ara, dóna la sensació que “tot segueix igual” que fa uns anys enrere: llibre de text, fitxes,boli vermell i una paraula a afegir que no m’agrada gens: retallades.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: