Skip to content

Contes Matemàtics

Juliol 21, 2008

Us presento una web on donen un caire de conte a les matemàtiques. Molts dels contes van dirigits a secundària, però hi ha un apartat, on van dirigits a tothom.

La seva pròpia explicació de qui són ens va perfecta per saber que hi ha en aquesta web.

Moltes vegades l’alumne que arriba a una classe de matemàtiques ve amb un escut posat. I no és un escut físic sinò mental, i aquesta és una barrera que molts professors i professores de matemàtiques hem de travessar per poder arribar fins a elles i ells abans d’explicar res. Però molts són realment reticents a deixar que les matemàtiques formin part de la seva vida, o això es pensen, perquè, volent o sense voler, ja les tenen a dins, des de ben petits…

Quants anys tens, petitó? (No és, potser, una introducció a l’Aritmètica?).

El plantejament d’aquest blog és el d’intentar trencar aquest escut (o com a mínim fer-lo permeable als coneixements matemàtics) a través dels contes i els relats.
En el món actual, on la comunicació global és una realitat, podem fer servir aquest interès per explicar-nos coses i comentar-les entre els companys i companyes per crear contes on les matemàtiques siguin el nostre pretext de comunicació.
Aquí us deixo un de mostra, vosaltres teniu la darrera paraula….

http://contesmatematics.blogspot.com/2007/10/contes-matemtics-per-tothom-leugeni_18.html

Advertisements
One Comment leave one →
  1. Juliol 22, 2008 7:02 am

    Això de les matemàtiques a l’ensenyament s’està convertint en un problema de debó. I suposo que és l’escut mental del que parlaves. Ja es poden fer masters en didàctica de la matemática i tot el que vulguis, però no aconseguim que aquest pensament abstracte s’incorpori a l’ensenyament reglat.
    Qualsevol iniciativa ha de ser benvinguda, espero que molts mestres i professors s’hi interesin. Enacara que reconec que molts d’ells estan tremendament frustrats.
    Tinc una coneguda, profa de mates a un institut, que em comentava que un alumne seu, molt brillant el nano, sempre deixava un problema sense fer. Només li podia posar “Notable”, mai “Excel.lent”. Quan va parlar amb ell, li va dir que ho feia expressament; perquè si treia un “Excel.lent” els seus amics se’n reien d’ell. Dramàtic! O patétic, no ho se.
    Em miraré aquest bloc quan tingui temps, a veure si puc fer alguna col.laboració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: